TEATRE
Cartellera teatral a càrrec de Carme Paltor Simon
LA SITUACIÓ DE LA CULTURA ÉS PREOCUPANT
La situació de la cultura i, com a tal, la del teatre és preocupant, i la dels teatres, de les companyies, dels actors, dels músics, de la dansa, del circ, de dramaturgs i de tècnics, d'escenògrafs i modistes… en fi, les arts escèniques fan tot el que poden i tirar endavant una il·lusió i no rendir-se.
No és una cas semblant el del teatre amateur, tot i que també està en una situació preocupant. És clar, a Esparreguera, ara mateix hi ha quatre companyies preparant una obra de teatre que encara no se sap si es podrà fer. Malgrat tot, no cedeixen i munten en aquesta muntanya rusa que és el pensar «avui sí, demà… no ho sabem».
Nosaltres ens hem espavilat per confeccionar una agenda que no sabem si es podrà complir, mirarem d'anunciar els canvis quan es produeixin.
L'Associació Beques Lola Lizaran presenta
Cartell de Eva Ros. Dibuix de Rafa Haro
Patronat Parroquial
30 i 31 de gener
5. 6 i 7 de febrer
divendres i dissabtes a les 20:00 i diumenge a les 18:00
RESERVES AL 636.415.401
Inspirada en l'obra de Tennessee Williams.
Traduida per Jaume Melendres.
Adaptació de Joan Castells. Interpretada per Serafí Casanovas, Xavier Mas, Eva Ros, Isaac Serrano, Maria Martín, Marc Carcasona, Marc Casanovas i Pau Albacete. Direcció de Joan Castells, Dolors Canals
Ajudant de direcció: Marc Carcasona
Escenografia: Rafa Haro Utilleria: Àngels Vidal Il·luminació i so: Francesc Ripoll i Quim Marín Coordinació Assaig: Mercè Vallverdú
Advertència per a embarcacions perdudes
Aquesta obra va ser estrenada en català pel Teatre Lliure l’any 1983. L’Anna Lizaran va interpretar un dels personatges principals, la Leona. En programar, aquesta versió, ara dins les Beques Lola Lizaran fem un record a les dues germanes.
Advertència per a embarcacions perdues passa en un bar de la costa, on es reuneixen unes quantes solitàries barques a la deriva, éssers que han perdut la capacitat de viure, que suporten amb una rara resignació el seu naufragi. En aquesta poc coneguda peça de Williams, hi apareix l'atmosfera humana característica del seu realisme: aquell món de frustracions, de xocs violents entre realitat i il·lusió, aquella obsessiva descomposició física i psíquica dels personatges, un món sòrdid, de éssers marginats, desenganyats, abocats a una existència miserable. La interpretació que exigeix una osmosi entre l'actor i el personatge, per tal que l'actuació traspuï autenticitat, que resulti humanament profunda i convincent; en poques paraules, que l'actor es converteixi en el personatge, que el recreï des del seu món interior.
A través dels actors, aquests personatges han de reviure el drama com si fos una història real; la seva tragèdia ha de ser, als ulls de l'espectador, inapel·lable.
Escenes d'assaig a l'aire lliure durant époques
de confinaments, per seguretat sanitària.