Search

Conviure amb la incertesa

Us ho imploro

tempereu por amb raó,

pànic amb paciència,

incertesa amb educació.

Abdu Sharkawy


El curs més incert està a punt de començar. Es fa complicat d’iniciar-lo quan ben pocs tenen la sensació d’haver acabat l’anterior. Hi ha qui diu que aquesta pandèmia ens ha robat la primavera, que ens vam plantar, de cop, del març al juny, dels freds assajos de les passions a la coca de Sant Joan. I no deixa de ser una mica així. Durant l’estiu qui ha pogut i volgut s’ha mogut pel territori, amb un ull posat a les gràfiques on s’indica el risc de contagi per regions sanitàries i per municipis, però amb intenció de fer vacances prop de casa i de retrobar-se amb els éssers estimats.

El fantasma d’un nou i perillós confinament plana sobre els nostres pobles i viles i els advertiments dels sanitaris són clars: o posem seny, o tornem a la casella de sortida d’aquell 14 de març, quan el món es va aturar. El debat sobre els centres educatius és una constant, els hospitals es preparen per a una època novament complexa i l’economia ja no sabem quina cara fa. Les notícies s’omplen de fum futbolístic que ens emmascara una situació realment alarmant.

El gran repte serà poder fer aquest curs amb el màxim d’èxit possible, per tal que tot avanci i no fem dues passes endavant i tres enrere

Ens ha tocat viure amb la incertesa com a companya de viatge, no sabem què passarà demà, ni passat demà, ni, molt menys, el mes vinent. Però hem de confiar en la nostra experiència (es diu que és un grau) en gestionar mascaretes, gels desinfectants i distàncies de seguretat. Ara en sabem més, no ens ve de nou.

El gran repte serà poder fer aquest curs amb el màxim d’èxit possible, per tal que tot avanci i no fem dues passes endavant i tres enrere. Que el setembre ens porti a tots plegats salut i estabilitat, però sense oblidar la cultura, l’educació i l’optimisme


#incertesa #editorial #critica #inicidecurs #laculturaessegura #cultura