Search

Has Sentit a parlar de «Soul»?

Has vist la nova pel·lícula de Pixar, «Soul»? L'altre dia la vaig veure i em va tocar la fibra. Parla sobre el sentit de la vida, dels nostres dies, d'una manera simple i elegant. És una pel·lícula d'animació, però m'atreviria a dir que dirigida més a un públic adult que infantil.

Com a terapeuta, aquesta és una pregunta que em faig i em fan sovint: Quin sentit té tot això? Una mare ens diria que els seus fills li donen sentit a la vida, els investigadors de Harvard ens dirien que les relacions íntimes i càlides, i Elton John ens diria que la música (potser fa uns anys li hagués afegit les drogues).

Tornant a «Soul», ens deixa entreveure com una passió ens pot generar la guspira necessària, però no és, en essència, el que dóna sentit. Llavors què és? Segurament no es pot explicar sense que et soni de llibre d'autoajuda. És el que tenen els grans temes, que parlats s'entenen poc i experimentats molt. Així doncs et proposo que entrenis la teva mirada per trobar el sentit, o més aviat buscar-lo, en qualsevol cosa. En totes les coses. El mindfulness ens ajuda a experimentar des d'aquesta posició i justament fa pocs dies va sortir a Netflix una petita sèrie pràctica anomenada «Guia Headspace para la meditación». Et recomano que la miris, experimentis i probablement trobaràs alguna resposta o camí. El Jazz és la passió del protagonista de «Soul», la música improvisada per excel·lència, que només podem perfeccionar si entres en aquella "zona", com una dimensió alternativa, o en un "Fluir" com diria el cèlebre i impronunciable psicòleg MihályCsíkszentmihályi. Aquesta, probablement, sigui una bona pista del que ens connecta amb el sentit de la vida, aquells moments en els quals ens centrem tant en l'experiència que sembla que res més existeixi.


Quan reconnectem amb les necessitats personals el malestar es minimitza i ens facilita la recerca del sentit.

Tenir en compte les necessitats psicològiques també ens pot apropar al sentit. Sovint el funcionament oposat s'expressa en termes d'ansietat o depressió, que com saps, cada any augmenta de manera preocupant. Què té la nostra societat que genera aquest nivell de malestar? He sentit moltes vegades que és l'egocentrisme i l'egoisme, però no ho tinc tant clar. Probablement aquest sigui un centrament en el "Jo" bastant superflu, sense tenir en compte les necessitats reals de base. Creixement, Novetat, Estabilitat, Certesa, Contribució, Connexió, Amor... Quan reconnectem amb les necessitats personals el malestar es minimitza i ens facilita la recerca del sentit. Tot i així a vegades veiem persones que des de la superació del malestar, sovint traumàtic, li troben el sentit als seus dies.

En definitiva, pot ser que això del sentit sigui com l'enamorament, que fa segles que en parlem, però no sabem del cert què és el que el genera amb unes persones i no amb d'altres. Ara bé, tancats a casa no ens enamorarem (tot i que avui en dia les tecnologies emcontradirien) de la mateixa manera que sense moviment, obertura, risc, acció i consciència, no descobrirem de què va això de viure.

Què et connecta amb el sentit de la vida?



© espavila (esparreguera)

Segueix-nos a les xarxes

  • White Instagram Icon
  • White Facebook Icon
  • White Twitter Icon

Publicitat:

Carme 618 313 899

Eva 625 103 041