Search

Fang de maig, espiga a l'agost

​Després d’un vint-i-tres d’abril ben assolellat, ple de roses i llibres, tal com estàvem acostumats, ara se’ns plantifiquen davant trenta-un dies del que és conegut tradicionalment com «el mes de les flors»: el maig. És el mes de l’any que fa cinc, on ja encarem l’equador de l’any, amb la primavera en plena efervescència. Els colors i les olors tot ho omplen, sovint ruixats per sobtades pluges inesperades que tot ho enfanguen.

​Tres commemoracions ens ajuden a tocar tres punts clau que no hem de perdre mai de vista: el dia 1 per commemorar la classe treballadora; el dia 2 per homenatjar les mares i les àvies, puntals de la nostra societat; i el dia 5 per commemorar l’alliberament dels camps de concentració nazi, on centenars de milers de persones van patir i morir a mans de la intolerància i l’odi que no hem de permetre que imperi mai més enlloc.


​Sembla que ara ja podem començar a veure la llum al final d’aquest llarg túnel, el desconfinament se’ns presenta com una oportunitat de seguir fent les coses ben fetes, amb seny i coherència. L’optimisme l’hem de seguir gestionant i salpebrant amb prudència. I hem d’anar pensant en com rebrem el segon estiu de pandèmia i amb quines idees, il·lusions i esperances el vestirem.

El maig, tradicionalment, també és un mes de casaments. Per cert, encara es casa, la gent?

fotos | @frncscrpll