Search

Encara ens casem?

És difícil casar-se?

A les parelles d'avui els costa molt decidir casar-se. Per diverses causes evidentment, segons hem observat, la primera és que no hi veuen la necessitat. Seguida del fet que l'economia, la falta de feina o la precarietat d'aquesta, els fa ajornar la decisió. La majoria decideixen viure junts, fins i tot compartint habitatge amb altres companys, però casar-se és més difícil i ho troben innecessari.

A Esparreguera, el 2019, només es van casar 91 parelles. A Catalunya, només 0,72% de la població (aproximadament uns 54.000 catalans) van decidir contraure matrimoni. La situació actual complica molts les coses: les restriccions sanitàries: limitació de reunió, horaris molt limitats, restaurants amb limitació d'ocupació, tancaments perimetrals, estat d'alarma... Però una de les dificultats més grans és l'economia, una dificultat que obliga molts joves a viure amb els seus pares fins a edats molt avançades i fins que poden disposar d'una feina mínimament ben pagada.

Ja no tan joves

És evident que l'edat de les parelles ha crescut exponencialment. Avui, l'edat habitual de les parelles ha passat de 20-30 anys de mitjana l'any 1975, a l'edat més comuna actualment que és de 35-45 anys.

Qui paga la boda?

Les parelles més grans, quan es casen, paguen ells mateixos el casament i decideixen pel seu compte com serà. Però per a les parelles més joves majoritàriament són els pares qui prenen decisions i també els que acostumen a pagar la celebració.

Quina mena de casament?

També ha canviat molt el tipus de casament, començant per les diferents composicions de parelles –heterosexuals o homosexuals. O sigui, la parella home-dona, parella dona-dona o home-home.

– Els casaments més habituals es fan pel jutjat: la parella acudeix al jutjat on signen els papers que els acrediten com a parella de fet, una opció legal que atorga als dos conjugues tots els drets propis del matrimoni (compartir declaració de renda, dret a la viudetat, facilita el fet d'heretar, drets en el cas de separació i en el cas de parelles homosexuals acredita el fet de formar una família...), en la majoria de casos és només un simple tràmit i no necessàriament acaba amb una celebració. Cal fer aquest tràmit per donar validesa jurídica tant si es fa un casament civil com si es fa per l'església.

– Per ordre de preferències el casament a l'església és el segon en preferències pels joves que decideixen casar-se. L'acte consisteix a reunir família i amistats i fer una gran –o petita– celebració. La núvia acostuma a arribar a l'església de la mà del pare, vestida de blanc. El capellà i el nuvi la reben a l'altar on els casarà, els posarà els anells i els declararà marit i muller. Sortint de l'església, és habitual anar a un restaurant a celebrar l'esdeveniment.

– La preferència entre els joves és el casament civil. Darrerament, hi ha restaurants que disposen d'espais preciosos per fer aquestes celebracions on es fa el casament seguint bàsicament tot el ritual de les bodes religioses i allà mateix es fa tota la festa. Malgrat tot, són molts els que decideixen fer una celebració organitzada per ells mateixos en llocs ben diversos.

– Curiosament, fins i tot en els casos més extravagants, s'acaba per respectar les tradicions habituals sense gaires diferències –vestit blanc, anells, convit, ball, pastís… i encara, la darrera incorporació que és el comiat de solters.