Search

Corrals i ovelles

Diu la dita allò de per Nadal, cada ovella al seu corral. Aquesta frase de la tradició popular mai no m’havia cobrat tants sentits diferents ni generat tantes preguntes: A quin corral hem d’anar?; qui es considera ovella?; quin corral queda dins del terme municipal els caps de setmana?; a quina hora hem de ser al corral per entrar dins de l’hora legal del toc de queda?; quantes ovelles podem ser dins el corral alhora?; les ovelles de cada corral han de ser grup bombolla?; i si convidem alguna cabra també val?...

El nostre món s’està virtualitzant perillosament. Ens toca fer força per mantenir viva la flama de la presencialitat. Les trobades virtuals ens haurien d’ajudar a guanyar coses en lloc de perdre-les. Hi ha tantes coses que ens han dit que han vingut per quedar-se, que no sé ben bé si hi cabrem tots, al final. Tenim el corral ple.


Les tradicions es mantenen a la intimitat, com una brasa encesa, per quan puguem reviure aquelles festes nadalenques que tants estimen i tants avorreixen a parts iguals.

Enguany una cosa tan presencial com és la Fira de Santa Llúcia també tindrà la seva versió digital. Qui ens ho havia de dir fa un any? A cada casa hi haurà, però, un pessebre presencial i un tió de bona fusta. Les tradicions es mantenen a la intimitat, com una brasa encesa, per quan puguem reviure aquelles festes nadalenques que tants estimen i tants avorreixen a parts iguals.

Que tingueu el millor Nadal possible, que el tió us cagui el millor seny i que els Reis us portin sacs plens d’esperança i il·lusió de cara al futur! I una bona caixa plena de salut, també.


#editorial #critica #tradicions #nadal #laculturaessegura #cultura