dg., 19 de set. | TEATRE DE LA PASSIÓ

FESTIVAL LOLA «ELS FUSELLS DE LA SENYORA CARRAR»

Brecht va criticar en aquesta obra el concepte de neutralitat política, sobretot en el pròleg i l’epíleg originals, dues escenes que se situen en un camp de refugiats de la Catalunya Nord, on han anat a parar els protagonistes de l’obra després de la Guerra Civil.
Registration is Closed
FESTIVAL LOLA «ELS FUSELLS DE LA SENYORA CARRAR»

DATA I LLOC

19 de set., 19:00
TEATRE DE LA PASSIÓ, Av. Francesc Marimon, 83, 08292 Esparreguera, Barcelona, España

ESDEVENIMENT

Compra entrades a ticketic.org o per whatsapp 618.313.899

Escenari de La Passió Av. Francesc Marimon, 83, 08292 Esparreguera | 19–09–2021 | 19:00 | preu 15€

ELS FUSELLS DE LA SENYORA CARRAR

Text original Bertolt Brecht Traducció Anna Soler Pròleg i epíleg David Fernández Direcció i dramatúrgia Albert González Intèrprets Montse Vidal, Santi Ricart, Marc Solé, Òscar Castellví, Núria Herrero, Pol Berch Músics Anna Farriol, Carles Belda Disseny escenografia, vestuari i il·luminació Mariona Ubia Fotografia Roger Benet, Josep Ubia Disseny gràfic Gorka Plans Ajudant de direcció Pol Berch Producció AlGalliner

Durada 1h 10m

De què va? Els fusells de la senyora Carrar, de Bertolt Brecht, és una obra ambientada a la Guerra Civil espanyola. Concretament, la història ens situa a la Desbandá, un dels episodis més cruels del conflicte bèl·lic que tingué lloc a Andalusia i on van morir milers d’innocents degut al bombardeig indiscriminat del bàndol franquista sobre la població civil. Però Brecht també parla en aquest text del concepte de neutralitat política, un tema de rabiosa actualitat que l’exdiputat al Parlament de Catalunya David Fernàndez ha adaptat per a l’ocasió en el pròleg i epíleg de l’obra.

Amb música en directe a càrrec de Carles Belda i Anna Farriol, i amb cares conegudes del teatre català com Santi Ricart i Òscar Castellví, la companyia alGalliner de Sabadell, sota la direcció d’Albert González, va estrenar aquest muntatge l’any 2019 per a commemorar els 80 anys del final de la Guerra Civil.

Brecht va criticar en aquesta obra el concepte de neutralitat política, sobretot en el pròleg i l’epíleg originals, dues

escenes que se situen en un camp de refugiats de la Catalunya Nord, on han anat a parar els protagonistes de l’obra després de la Guerra Civil. En aquestes dues escenes també hi ha l’aparició de dos soldats francesos que, mirant en un diari les notícies de l’època, llegeixen i es qüestionen el fet que les potències europees no donessin en el seu moment suport al govern legítim de la República espanyola i optessin per la política de la no intervenció.

És inevitable aquí fer un paral·lelisme amb la situació política actual que es viu a Catalunya i és per aquest motiu que AlGalliner van decidir reescriure de nou el pròleg i l’epíleg de l’obra i traslladar aquestes dues escenes a ple segle XXI. L’encarregat d’aquesta nova dramatúrgia ha estat l’ex parlamentari de la CUP David Fernández, que ha tornat a posar l’accent i la crítica en el concepte de neutralitat. I és que, com deia Gramsci, “la indiferència és el pes mort de la història”

comparteix