confit d’ànec amb raïm

25 minuts

2 persones

confit d’ànec amb raïm
  • Primer farem la vinagreta. En una cassola petita a foc mitjà, posarem el sucre i després l’aigua a poc a poc, deixarem que arrenqui el bull i donarem unes voltes a la cassola fins que la barreja adquireixi un color pàl·lid daurat, uns 5 minuts. 

  • Traurem la cassola del foc i abocarem el vinagre. El caramel segurament s’endurirà, no patiu, el torneu a posar al foc i el courem fins que el caramel es desfaci, de 2 a 3 minuts. Afegirem el vi i la canyella o l’anís estrellat. Cuinarem a foc lent fins que el líquid es redueixi a un almívar fi, aproximadament 10 minuts. Traurem l’anís estrellat. Mantindrem la vinagreta calenta a foc molt baix fins que estigui llest per fer servir. 

  • Escalfarem el forn a 180ºC. Posarem en una safata per anar al forn, jo ho he fet amb una de vidre, les cuixes d’ànec amb la seva grassa. Ho escalfarem fins que la grassa s’hagi dissolt i la reservarem –la podem guardar en un pot de vidre tapat a la nevera i ens servirà per fer altres rostits. Al damunt de les cuixes ja calentes afegirem la vinagreta i uns grans de raïm als quals els hi haurem tret les llavors. Ho tornarem al forn i deixarem coure uns minuts, fins que veieu que tot agafa un to entre rosa i daurat. Cal menjar-ho calent. 

  • Nosaltres havíem preparat, per acompanyar, uns talls de carxofa i uns espàrrecs fets al Lékué durant 6 minuts, amanits amb una vinagreta de mostassa, oli, mel i anet. Acompanyat d’un vi negre de Ca n’Estruc. Un dinar de Festa gran! Molt apropiat per aquests dies.

Ingredients

  • 1/2 tassa de sucre

  • 2 cullerades d’aigua

  • 1/2 tassa de vinagre de vi negre

  • 1/4 tassa de vi ranci o d’Porto

  • una branca de canyella o una beina d’anís estrellat, al vostre gust.

  • 2 cuixes d’ànec confitades, les comprem a «Serra Xarcuters»

  • sal, pebre, farigola (millor fresca)

  • raïm negre

Acompanyament

  • espàrrecs i carxofes

  • mostassa, oli, mel i anet.

De petita recordo que a casa meva, com a moltes cases en aquell temps, el pollastre o l’ànec era un plat que només es menjava per la Festa Major o per Nadal. La meva mare l’ànec el feia amb peres –marededeusinyor!, quina cosa més bona. Deu ser el record però era deliciós. El record té aquestes coses que acabes fent d’una imatge un sabor de família, de festa, del pum!, del tap de xampany, de la poesia recitada damunt el bufet, d’històries a la vora del foc, de torrons o de pastís… Tot era excepcional, perquè només ho teníem un dia a l’any.